Estrenarem l'opció dels comentaris d'entrades o missatges a través d'aquest interessant vídeo. Us demanem, si us plau, que afegiu un comentari per la propera sessió del curs. Bona visualització!
Jo crec que ara mateix hi ha una enorme desorientació envers l'ensenyament i els valors de l'educació. I això ve de la mateixa societat. Estem immersos en una mena de segona revolució industrial on tot canvia a un ritme que no podem o sabem digerir, valors inclosos. El rol del professor també canvia, és clar, però hi ha coses que no haurien de canviar mai. Certs valors com la justícia, la igualtat, l'esforç, la necessitat de lluita, el respecte cap a les persones, les cultures i el Medi Ambient (i més), per molt que la societat canviï haurien de mantenir-se inalterables. I si canviem paradigmes que sigui per millorar; no pas per obtenir millors resultats acadèmics a informes PISA. Si els polítics volen fotos que vagin al fotògraf, però que no ens utilitzin !
El sistema educatiu s'ha d'adaptar al procés social-històric-polític-cultural... del moment, és clar. Tots formem part d'això i, per tant, cal fer una revisió a fons d'allò que és vàlid i no ho és des de la nostra aula i des de la nostra matèria. Estic d'acord amb en Gerard quan diu que hi ha valors i veritats que haurien de ser categòriques i immutables i que el professor, ( que a més d'informar també ha d'educar)no hauria de ser l'únic treballador de tanta i tanta responsabilitat.
D'acord en que són temps de canvi per a tots,però l'esforç i el respecte no poden restar fora de l'educació(ensenyament????) Per cert i la familia??? Bien gracias
Tot va evolucionant i la manera d'ensenyar o educar també ho fa,amb l'aplicació de nous mètodes d'aprenentatge més motivadors i entenedors. El professorat no hauria de tenir l'exclusivitat per realitzar aquesta tasca, ja que la familia i la societat, en general, també hi són responsables. Penso que això no hauria de canviar.
Curiosament el video que he penjat al blog també és de Sir Ken Robinson, quina casualitat!, parla de com l'escola mata la creativitat, és un tema que té molt a veure amb el que explica aquí. Estic d'acord en que el nostre paradigma educatiu esta desfasat, la societat ha canviat i evolucionat i el sistema educatiu no, això explicaria, en part, perquè hi ha alumnes amb capacitat que estan totalment desmotivats, però evidentment hi ha altres variables que influeixen i molt, com són la societat i la família. Tinc molt clar que els docents ens hem d'adaptar i adequar els continguts, la metodologia, el propi rol del professors en la pràctica docent. Però támbé cal que canviï la mentalitat a nivell social i familiar, i també i sobretot a nivell polític.
. Estic Totalment d'acord amb el vídeo i amb els comentaris anteriors. Jo sempre he pensat que l'escola és una institució per a la classe mitjana (la resta de població pot viure amb les herències, ajudes de l'Estat,...). L'escola havia estat, en els últims 25-30 anys, una eina que ens permetia millorar laboral, econòmica i socialment. Tenir estudis (calia esforçar-se, es clar!) era la clau cap a un futur millor. Avui dia ja no es així. Hem passat per anys d'abundància en els que ens hem adonat que les feines més buscades i més ben pagades no eren precisament les que es demanaven un títol universitari. Només cal mirar alguns dels programes que emeten les televisions privades (o públiques) per veure qui triomfa. Les noves generacions se n'han adonat d'això. Nosaltres (l'escola) no podem lluitar contra els models que imperen a la societat, ni tampoc podem, imposar valors, com l'esforç, ja que això pertoca a les famílies. Sí , cal canviar el model d’escola, però els professors ens trobem perduts, se'ns menja el temps la quotidianitat. Hem d’anar fent el que se’ns diu segons les modes o els partits polítics que hi ha al poder ? Malgrat tot, des de les aules cada dia estem fent petits canvis per canviar el model d'escola perquè ens importen els nostres alumnes i perquè ens agrada la nostra feina. Segurament no n'hi ha prou, però qui té la brúixola per saber cap a on hem d'anar?
Jo crec que ara mateix hi ha una enorme desorientació envers l'ensenyament i els valors de l'educació. I això ve de la mateixa societat. Estem immersos en una mena de segona revolució industrial on tot canvia a un ritme que no podem o sabem digerir, valors inclosos. El rol del professor també canvia, és clar, però hi ha coses que no haurien de canviar mai. Certs valors com la justícia, la igualtat, l'esforç, la necessitat de lluita, el respecte cap a les persones, les cultures i el Medi Ambient (i més), per molt que la societat canviï haurien de mantenir-se inalterables.
ResponEliminaI si canviem paradigmes que sigui per millorar; no pas per obtenir millors resultats acadèmics a informes PISA.
Si els polítics volen fotos que vagin al fotògraf, però que no ens utilitzin !
El sistema educatiu s'ha d'adaptar al procés social-històric-polític-cultural... del moment, és clar. Tots formem part d'això i, per tant, cal fer una revisió a fons d'allò que és vàlid i no ho és des de la nostra aula i des de la nostra matèria. Estic d'acord amb en Gerard quan diu que hi ha valors i veritats que haurien de ser categòriques i immutables i que el professor, ( que a més d'informar també ha d'educar)no hauria de ser l'únic treballador de tanta i tanta responsabilitat.
ResponEliminaD'acord en que són temps de canvi per a tots,però l'esforç i el respecte no poden restar fora de l'educació(ensenyament????)
ResponEliminaPer cert i la familia???
Bien gracias
Tot va evolucionant i la manera d'ensenyar o educar també ho fa,amb l'aplicació de nous mètodes d'aprenentatge més motivadors i entenedors. El professorat no hauria de tenir l'exclusivitat per realitzar aquesta tasca, ja que la familia i la societat, en general, també hi són responsables. Penso que això no hauria de canviar.
ResponEliminaCuriosament el video que he penjat al blog també és de Sir Ken Robinson, quina casualitat!, parla de com l'escola mata la creativitat, és un tema que té molt a veure amb el que explica aquí. Estic d'acord en que el nostre paradigma educatiu esta desfasat, la societat ha canviat i evolucionat i el sistema educatiu no, això explicaria, en part, perquè hi ha alumnes amb capacitat que estan totalment desmotivats, però evidentment hi ha altres variables que influeixen i molt, com són la societat i la família. Tinc molt clar que els docents ens hem d'adaptar i adequar els continguts, la metodologia, el propi rol del professors en la pràctica docent. Però támbé cal que canviï la mentalitat a nivell social i familiar, i també i sobretot a nivell polític.
ResponElimina.
ResponEliminaEstic Totalment d'acord amb el vídeo i amb els comentaris anteriors.
Jo sempre he pensat que l'escola és una institució per a la classe mitjana (la resta de població pot viure amb les herències, ajudes de l'Estat,...). L'escola havia estat, en els últims 25-30 anys, una eina que ens permetia millorar laboral, econòmica i socialment. Tenir estudis (calia esforçar-se, es clar!) era la clau cap a un futur millor.
Avui dia ja no es així.
Hem passat per anys d'abundància en els que ens hem adonat que les feines més buscades i més ben pagades no eren precisament les que es demanaven un títol universitari. Només cal mirar alguns dels programes que emeten les televisions privades (o públiques) per veure qui triomfa.
Les noves generacions se n'han adonat d'això.
Nosaltres (l'escola) no podem lluitar contra els models que imperen a la societat, ni tampoc podem, imposar valors, com l'esforç, ja que això pertoca a les famílies.
Sí , cal canviar el model d’escola, però els professors ens trobem perduts, se'ns menja el temps la quotidianitat. Hem d’anar fent el que se’ns diu segons les modes o els partits polítics que hi ha al poder ?
Malgrat tot, des de les aules cada dia estem fent petits canvis per canviar el model d'escola perquè ens importen els nostres alumnes i perquè ens agrada la nostra feina.
Segurament no n'hi ha prou, però qui té la brúixola per saber cap a on hem d'anar?